És l'argila blava, fam quasi erma. Objecte de la terra. Pell a sang. L'obstinació i germinal de la indústria: artifici de les boires: operació material i la cadena. El tènue transport mercantil: la metamorfosi lenta, sorda, constant. Les subespècies de l'arrendament, el contracte fungible, el temps "estambrat" entreteixit al paper. La textura dramàtica d'uns homes. O el diluït producte natural. Les pells cap a l'artefacte. La sang cap a la màquina. És l'acció de la força. El treball incisiu d'aparells agregats, d'artefactes. Sistemes de trets, de valors i estries. El cabdal de la força i l'osmosi de la ràbia. Màquines eines. Màquines eines. Màquines eines. L'abisme insondable de les fosses d'argila blava on no res creix, i on neixen les ganes de viure de la natura. I la vida ordida al moviment dels astres, a la geologia de les cúpules, al fòsfor dels ossos. La resistència íntima a una mort administrada. Són les superfícies de revolució. Homes capaços de ser reduïts a fils. De ser teixits. Teguments estesos sobre el cos de l'animal. Éssers vertebrats en les seues cadenes, sistemes i ruptures. Esquinçalls llargs i prims. La matèria tèxtil: l'element: les fibres de la carn. Els fils recargolats en els cossos de la història, o els artesans fabrils. La traça de la mort a poc a poc. Sobrevinguda mort d'allò "desquallat". Mans de ferro. Plom. Metall. Fum. Obrers artesans. "Proveïdors" de la sang. "Perchadors" a pèl sobrant. "Tundidors" de la fam i la reconversió. "Premsadors" de milers de dits petits. Aranyes. Teixidors. "Obradors" del temps arraconat. "llançairets" d'ulls espantats. "Tintorers" de l'abandonament. L'argila blava. Alcoi o el progrés: l'amplitud de la història. La ruptura cap a l'abisme. Fils que mouen la mort i la sang, els tributs, els sants, el somriure. La Bolla. La concentració i el desconcert. L'argila blava. Les neus antigues. La malatia de l'odi i la por. Ara maquinizadas pedres i l'humus i els col•lèmbols i l'aigua. Mà d'obra per a una glopada d'aire. La fàbrica amorfa. Ossos. Forces centrípetes per al treball. Un objecte per a la pell. Profunditat humana a tendèncida viva. La mort a penes breu, tota la vida. Anomia o els homes que prenen el seu nom de la màquina. La hipèrbola de la mirada i de l'angoixa. L'home diluït en el seu temps de pedres. La pèrdua de la pausa arrapada a la terra, de la solitud.
La concentració fabril sobre l'argila blava. I mai més neva. La fam insomne. Hi ha insectes ençà del temps, en el seu cinquè lloc, gairebé blanc, gairebé neu. Esperits d'alcohol i diables blaus. Homes vençuts per la misèria i el no-res. La dignitat silenciosa de la pèrdua i el treball. Les esquerdes del dolor, el plom fos, el ferro fos, el paper, els fils del buit. La malenconia de la inèrcia, l'esdevenir, les xemeneies altes i tristes. Tan altes i tan tristes. La ràbia apretada entre les dents. Espores de rebel•lia. Homes en peu que van mirar el futur. Les cel•les de l'aritmètica. Les presons del progrés: mercuri líquid a les nostres mans, esquerdades i rentades amb orina: el naufragi de la llana, de la natura, del baf de l'alè al buit. Sutge negre sobre la terra blava. El fum negre sobre l'argila blava. Forns que couen els vidres i les pedres. Xemeneies de l'alè dels homes. La música muda de l'orfandat. Fils de sutura que ens teixen a la màquina. Els paranys de la història. La translació dels cicles. La dura fredor del marbre. Làpides per a una mirada dura. Les aigües mortes del progrés. I la fàbrica. La remor constant del pas del temps contra el qual res opera. Malaltissa dependència i la destrucció de les màquines. El temps robat, llauradors de l'ànima a trossos. Mans que projectaven ponts, que porten els trens i apreten els colls sense perdre el pols. La Real Fábrica de Paños al centre de l'el•lipse. En el seu gir, en la seua revolució: sangs a temps: qüestions d'estat. L'aigua sobre l'argila blava, la sang sobre l'argila blava. Margues calcàries dels rius. Argila blava per al pes d'una màquina, per allotjar les seues cendres. O les cendres espentades a sang i abandonament. La desesperació de les efémeras. Els símbols i assassinats: la manca i el dolor de l'aigua: les selves de la bogeria, la misèria, el suburbi.
El cruixir de dents en el silenci de la nit.
El cruixir de dents en el silenci del dia.
El cruixir de dents en la remor de la màquina.
En les xemeneies. I el petroli, el petroli, el Petroli. El foc de l'odi i la desesperació. Obrers que van travessar els murs. Massacres entre boira i rutina. L'oblit, l'últim alè de la dignitat humana. Indústria que cau cap a l'animal. La ràbia apretada entre les dents. Sàmares de resistència. Homes dempeus que es van atrevir a mirar el futur. Que es van atrevir a sentir l'alié. 121 Xemeneies que vomiten sang més enllà del petroli i l'argila blava. I se sent venir el vent netíssim del món, car allà on sorgeix la injustícia, sempre neix la rebel•lia. Petroli, petroli, petroli...